Dues finques bessones de propietat vertical, situades als números 313 i 315 del carrer Aragó, van ser construïdes l’any 1900 i formen part del Sector de Conservació de l’Eixample, dins de l’entorn de protecció del Mercat de la Concepció.
A la planta baixa del número 313 s’hi trobava Can Ravell, un establiment emblemàtic fundat el 1929, conegut tant pel seu colmado com per la seva reconeguda casa de menjars. El local va tancar el 7 de desembre de 2016 a causa dels deutes acumulats.
Un canvi de propietat i subhastes fallides
Les finques van ser venudes a un fons d’inversió, i la gestió va passar a mans de la immobiliària Guimar Consulting.
El 2023, es van posar a subhasta per 4.600.000 euros, tot i tenir un valor de taxació de 2.726.924 euros. La subhasta va quedar deserta el 17 d’abril, i en un segon intent el 15 de juny, tampoc va rebre cap oferta.
L’Ajuntament de Barcelona, que podia haver exercit el dret de tempteig i retracte, va decidir no intervenir en l’operació.
Lloguer de temporada i preus disparats
Els edificis, amb 14 habitatges i tres locals comercials, van ser parcialment ocupats i rehabilitats, tot i que no consta cap sol·licitud de llicència d’obres majors.
El 2025, alguns dels habitatges es van posar en lloguer de temporada amb preus molt elevats:
- Pisos al número 315 (subdividits): 1.495 €/mes per 44 m².
- Pisos al número 313: 2.700 €/mes per 70 m².
Aquesta estratègia s’utilitza per evitar les restriccions de la Llei del Dret a l’Habitatge de 2023, que regula els lloguers en les Àrees de Mercat Tens.
El lloguer de temporada va créixer un 50% el 2024, convertint-se en una via per eludir la regulació del mercat.
Intent fallit de regulació
El 24 d’abril de 2024, el Govern va aprovar un Decret llei que modificava la Llei Catalana del Dret a l’Habitatge (18/2007). Aquest decret exigia que els contractes de lloguer de temporada especifiquessin clarament la seva causa o finalitat. Si no ho feien, el lloguer es consideraria permanent.
No obstant això, la Diputació Permanent va rebutjar la normativa el 23 de maig, i el decret va quedar derogat, sense efectes retroactius.
En l’últim intent per aprovar la regulació, el Govern només va comptar amb el suport d’En Comú Podem (ECP) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP). La proposta no va prosperar a causa de:
- L’abstenció del PSC
- El rebuig de Junts per Catalunya (JxCat), Vox, PP i Ciutadans (CS)
Conseqüències: especulació i dificultats d’accés a l’habitatge
L’absència de regulació ha facilitat que fons d’inversió i grans propietaris especulin amb el mercat immobiliari, fent encara més difícil l’accés a l’habitatge per a la població.
Aquest era un intent de controlar els preus i garantir lloguers assequibles, però la seva fallida deixa el camí lliure per a noves pujades de preu i pràctiques especulatives.
Un cas més de molts
Cada dilluns, l’associació us expliquem l’enèsim cas d’especulació immobiliària al barri de la Dreta de l’Eixample. Si voleu estar al dia d’aquest tipus de notícies no deixeu de visitar-nos tots els dilluns. També podeu seguir-nos a les nostres xarxes socials o unir-vos al nostre canal de Telegram perquè us avisem tan bon punt publiquem noves notícies.
