La Dreta de l’Eixample és un dels barris de la ciutat de Barcelona on s’han començat a produir processos d’expulsió de la població; primer per la pèrdua d’habitatges d’ús residencial, a causa la proliferació d’oficines i pels habitatges d’ús turístic, tan legals com il·legals1 i, després, per l’expulsió dels veïns i veïnes com a conseqüència del que coneixem com a “desnonaments invisibles”, que es produeixen per no poder fer front a l’increment desmesurat del lloguer a l’hora de la renovació del contracte2.

Aquest fet, el del desplaçament de la població, que segons algunes visions de l’economia del país pot considerar‐se com “normal” dins de l’economia del lliure mercat, s’ha vist extraordinàriament incrementat per la compra d’immobles de propietat vertical per part dels fons d’inversió i societats especulatives, veritables voltors, que veuen en l’expulsió dels seus veïns i veïnes per reconvertir els habitatges en apartaments de luxe. No podem oblidar que segons les previsions al darrer trimestre del 2017 hi haurà un elevat percentatge de contractes que esgotaran el seu termini.

L’Ajuntament de Barcelona, el 2016 va recaptar en concepte de plusvàlua la xifra rècord de 175 milions d’euros3, amb un creixement exponencial des d’abans de la crisi (2007) del 66%, en el volum total de les transaccions immobiliàries, que dóna una taxa d’especulació urbanística del 7,3% anual, molt més elevada que els interessos bancaris. La Dreta de l’Eixample es va situar el 2015 en un preu de lloguer de l’habitatge de 11,29 €/m2, és ha dir una taxa d’increment del 12,2% anual entre 2014 i 20154. Les darreres dades del INCASOL, el preu del lloguer de l’habitatge al conjunt de l’Eixample el 2016 ha arribat a un nivell mitjà de 12,71 €/m25, la qual cosa situaria la taxa d’increment anual en el 12,6%. Però el veritable increment dels lloguers es produeix amb la cancel∙lació dels contractes antics, si prèviament s’ha aconseguit expulsar als veïns residents, aquests poden generar uns increments entre 50% i el 100%.

L’AVVDE ha detectat, només en l’àmbit de la Dreta de l’Eixample, la presència en el mercat de 30 edificis en venda (entre 2016 i 2017). Són els que s’han localitzat a les webs de immobiliàries, i probablement estem parlant de molts més. El valor de la compra‐venda a la Dreta de l’Eixample suma la quantitat de 250 milions d’euros anuals i uns 50.000 m2 de sostre en venda, convertint l’habitatge en un producte de mercat especulatiu i no un dret social com diu la Constitució6. Un negoci suculent i una situació d’emergència que, com acostuma a passar amb els grans conflictes, no depèn només d’una sola raó, sinó d’un conjunt de factors encadenats:

La situació actual de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), després de les diverses reformes realitzades pels governs conservadors, l’han convertida amb la llei més liberal que mai ha existit, oblidant les seves funcions reguladores entre els drets dels propietaris i el dret a l’habitatge.

1. El fenomen del Turisme massiu, que malgrat la norma reguladora del PEUAT, manifesta una pressió molt elevada en els preus generals dels lloguers i de la venda, a més de produir una nombrosa reducció d’habitatges, també minora l’oferta. Actualment 13 projectes d’hotels amb llicència han sortejat el PEUAT, només a la Dreta de l’Eixample.
2. Els privilegis fiscals concedits a les Socimis, els que s’acullen a la “Visa daurada” i a altres societats patrimonials, que promocionen l’habitatge de luxe, extraient plusvàlues d’un Patrimoni que és un bé comú de tots els ciutadans, només per a ser utilitzades temporalment o simplement deixades buides a l’espera d’increments especulatius.
3. La situació actual del Pla General Metropolità (PGM) i la posició del Catàleg del Patrimoni en un rang inferior, fan dels drets de remunta i dels sostres potencials de moltes de les finques de l’Eixample, un increment de la quota de beneficis, redactant Plans Especials a la mida dels promotors, que tenen com a objectiu l’increment del volum original.
4. La inexistència d’un parc d’habitatge públic i de lloguer protegit, per poder equilibrar el mercat del lloguer. El parc d’habitatge públic a Barcelona és actualment de l’1% respecte del total, lluny de quotes com les de Viena o Berlín, que superen el 15%. És aquesta una qüestió especialment difícil a les zones consolidades de l’Eixample on no hi ha solars disponibles si no es fa gestió urbanística.
5. El valor Patrimonial de la Dreta de l’Eixample, conjunt urbanístic protegit, el converteixen en un factor d’increment del valor, amb uns rendiments econòmics molt més elevats que els interessos que pot generar actualment el capital financer, convertint‐se en un valor refugi.

De tot el conjunt de les 30 finques actualment en venda a la Dreta de l’Eixample, tenim detectats 16 edificis comprats o en vies de ser comprats per societats especulatives que es dediquen específicament al moobing immobiliari. En conseqüència s’han començat a manifestar conflictes d’habitatge relacionats amb la gentrificació i l’expulsió dels veïns i veïnes. Els números i les dades manifesten una tendència “in crescendo” d’un problema que afecta un dels Drets fonamentals de la persona.

L’Associació de Veïns i Veïnes de la Dreta de l’Eixample, s’ha compromès a defensar aquests drets i ajudar a presentar resistència al moobing i a l’expulsió, com a únic recurs per a neutralitzar els projectes especulatius i reduir la cadena de beneficis.

Emplacem als poders públics i als governs perquè intervinguin en aquesta emergència, per tal de garantir allò que diu l’article 47 de la Constitució. 

1. L’Eixample és el primer districtes amb més HUT’S de Barcelona. (HUT- habitatge d’ús turístic).
2. En només un any a l’Eixample, l’increment ha estat de mitja un 14%, és el districte més car de la ciutat. 
3. http://cat.elpais.com/cat/2017/03/26/catalunya/1490552445_383949.html
4. http://www.bcn.cat/estadistica/catala/documents/barris/07_EI_DretaEix_2016.pdf
5. Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l’INCASÒL. http://habitatge.gencat.cat/ca/dades/estadistiques_publicacions/indicadors_estadistiques/estadistiques_de_construccio_i_mercat_immobiliari/mercat_de_lloguer/lloguers-barcelona-per-districtes-i-barris/
6. Constitució espanyola 1978, article 47: «Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulacio. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens púlics».

PEL DRET A L’HABITATGE

NI DE CASA NI DEL BARRI “NO ENS FARAN FORA”