La Crida al Pacte per a l’Habitatge reivindica el Dret a l’Habitatge com un DRET de CARÀCTER BÀSIC I UNIVERSAL, tal com ho són l’educació i la sanitat. La Crida emplaça a la societat civil, sindicats, entitats, col·lectius, grups polítics i institucions a assumir-lo com a tal.

Assumir el Dret a l’Habitatge implica la implementació d’un conjunt de mesures com la construcció d’un sector públic protegit, un sector de cohabitatge i una política de regulació del mercat de l’habitatge. Aquestes mesures i la seva articulació reclamen un compromís dels governs i de les institucions locals, autonòmiques i de l’Estat, així com l’acord de les diferents forces polítiques.

La Crida al Pacte per l’Habitatge té com a preàmbul el compromís del Pacte Nacional per a l’Habitatge 2007-2016 que es va signar l’octubre de 2007 i que va donar llum a la publicació de la Llei 18/2007 del Dret a l’Habitatge. Aquest Pacte NACIONAL que proposava un bon ordenament jurídic d’habitatge a Catalunya va resultar fallit, ja que la crisi econòmica i la manca de voluntat política van convertir aquest Pacte Nacional en una oportunitat perduda, tot i el consens social més ample que s’havia donat al nostre país.

Recordem que la devaluació social provocada per les reformes laborals de 2010 i 2012 va generar una precarització fonamentada en la rebaixa salarial contra la qual es van organitzar 3 vagues generals. Aquesta situació va derivar en la pèrdua real d’accés a la concreció del dret a l’habitatge i d’altres drets socials de la ciutadania.

La relació entre salaris i possibilitat d’accés a un habitatge és directa i ens cal la visualització clara de la millora obligatòria de la distribució de la renda mitjançant la generalització del treball de qualitat. Per això i davant el context extraordinari de crisi de l’habitatge en el qual ens trobem, cal posar el focus en la necessitat de dedicar més recursos a l’habitatge des dels pressupostos generals de l’Estat i de reclamar les eines legislatives i reguladores de qui té les competències, ja que els municipis reben la màxima pressió però no disposen de les eines ni dels pressupostos necessaris. La Crida al Pacte per a l’Habitatge reclama amb urgència, la necessitat de fer palès que l’habitatge és un DRET, i que per tant, cal donar suport i garantir la sostenibilitat del finançament econòmic extraordinari i de la continuïtat dels programes estratègics més enllà dels 4 anys de mandant de govern.