És evident que la conjuntura mundial comportarà repensar moltes coses, i que tot allò que creiem necessari i convenient haurà de replantejar-se. Segur que hi haurà moltes qüestions essencials per atendre, algunes d’elles faran referència al nostre benestar comunitari. Aquesta situació d’excepció que vivim també demanarà una resposta àgil en l’àmbit dels barris, especialment els que arrosseguen més dèficits històrics, i accions per re-construir el món, la ciutat i el barri de demà.

És indubtable, també, que després de la insòlita situació que ens ha tocat viure, una pandèmia global i una suspensió de l’activitat sense precedents, no podem deixar passar l’oportunitat per REFLEXIONAR sobre el nostre futur, tant des del punt de vista de la supervivència de les condicions de vida en el nostre ecosistema, com de la sostenibilitat de les nostres ciutats, ja que després de veure els serveis sanitaris col·lapsats, els carrers buits de cotxes i l’aire net, res no pot tornar a ser com abans. Hem d’EIXAMPLAR-NOS, abocant la nostra intel·ligència col·lectiva a prendre decisions transcendentals i avançar per nous camins:

El nostre sistema sanitari haurà d’aprendre la lliçó i no acceptar mai més cap retallada en els pressupostos ni cap privatització en els serveis. Cal enfortir el sistema, dotar-lo de medis, i disposar de material i pressupostos de contingència per les properes pandèmies futures, que seran globals.

Les grans afectades per la pandèmia, les Residències de Gent Gran, totes de titularitat privada a la Dreta de l’Eixample, necessiten, no només un canvi de jerarquia en el Sistema Català de la Salut, sinó una dotació d’equipaments públics que puguin garantir la qualitat del sistema i la sostenibilitat d’uns preus dels serveis, avui astronòmics.

Hem de recuperar l’activitat econòmica amb una nova consciència. Cal donar suport al petit comerç de proximitat, fent front a la desmesurada mercantilització que reclama un creixement permanent, en un món on els límits són finits. La ciutat és un medi que genera plusvàlues, però molt pocs en treuen massa beneficis. Calen lleis per a un repartiment de la riquesa, una fiscalitat equitativa i una socialització de les plusvàlues.

Moltes famílies no podran pagar els lloguers, tampoc ho podran fer molts autònoms i comerços. Cal preveure pels temps que vindran una atenció dels Serveis Socials molt més activa i descentralitzada als barris. Tanmateix no és admissible mantenir sense actualitzar des del 2017 els índexs de l’IPREM i de l’IRSC, que mesuren els drets de justícia gratuïta i de la vulnerabilitat de les famílies, de manera que avui tot just arriben al 60% del salari mínim.

Cal aprofitar l’oportunitat per recuperar la ciutat, evitar tornar als índexs de contaminació anteriors, posar límits a l’omnipresència dels cotxes, i fer extensiu l’ús dels carrers pels vianants, el transport públic i la bicicleta allà on sigui possible. Per aquest motiu ens hem adherit al manifest “Confinem els cotxes. Recuperem la ciutat!” que impulsa Eixample Respira.

Finalment, cal que les administracions públiques, i en concret l’Ajuntament, reprengui amb força totes les seves activitats tan aviat com sigui possible, obrint les Oficines d’Atenció al Ciutadà, les d’Habitatge i tota la resta, així com el conjunt d’empreses municipals, per tal de recuperar plenament tant la prestació de serveis com l’estímul a la generació d’activitat econòmica. Perquè l’administració, ara, té la responsabilitat d’afrontar de manera diferent un nou Pacte Social, un New Deal, que garanteixi un progrés inclusiu i basat en l’equitat.