Davant la situació d’emergència climàtica que estem vivint, les Nacions Unides proposen l’Agenda 2030 com a full de ruta per generar canvis reals que contribueixin, des de tots els espais possibles, a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible(ODS), per a una transformació global cap a un món sostenible que exigeix també, de manera indefugible, una societat justa i equitativa.
Els governs i les administracions han de posar en marxa mesures efectives en el marc de les seves competències. Ha aquest efecte, el 15 de gener de 2020 la ciutat de Barcelona declara l’emergència climàtica i accelera un seguit de canvis que comprometen tots els agents de la ciutat. Cal, però, que la resta d’administracions assumeixin les seves responsabilitats. El port i l’aeroport són responsables del 12,86% de les emissions de CO2 assignades a la ciutat i d’una petjada de carboni molt més elevada que l’atribuïble a la ciutat. Tenen, doncs, un paper molt important a l’hora de frenar els efectes que ja estem notant. També el tenen la Generalitat de Catalunya fent complir la Llei catalana de canvi climàtic i l’Estat espanyol, que ha d’aturar la subvenció de combustibles fòssils i promoure decididament el pas a les renovables, entre altres accions urgents.
Les empreses i les organitzacions també han de contribuir-hi contractant productes i serveis respectuosos amb el medi ambient, sobretot energies renovables, i impulsant de forma decidida l’economia circular i la reducció de residus més enllà de les grans declaracions i el màrqueting. Les empreses generadores i comercialitzadores d’energia, així com els sectors del transport, la mobilitat, el consum i l’alimentació hi tenen encara més responsabilitat. En tots els casos, han de contribuir també a fer que els seus treballadors/es consumeixin i es desplacin de manera sostenible.
La ciutadania empeny perquè els efectes de les mesures siguin més ràpids amb un canvi cultural que ja està quallant, si fem cas de l’onada de mobilitzacions mundial. Els moviments socials demanen assegurar el futur amb justícia i equitat. L’activisme en la vida quotidiana suposa reivindicar i consumir amb criteris ètics cap a les persones, el medi ambient i la resta d’éssers vius. El debat i les propostes ciutadanes s’han de canalitzar cap als que poden fer transformacions tangibles en benefici de tots.
