INFORME EQUIPAMENTS 2020

 

 

Aquest informe, que ha estat presentat a la Comissió de seguiment del Consell de Barri i serà, també, adreçat a la Síndica de Greuges, exposa i analitza dades actualitzades i exhaustives sobre la situació actual dels equipaments a la Dreta de l’Eixample. El document conclou amb la reivindicació d’un Pla d’equipaments, una eina de planificació estratègica bàsica que determini les inversions i els programes d’actuació en funció de les prioritats i de les oportunitats. Les prioritats que recomana considerar són:
1/ Actualitzar el Pla General Metropolità (PGM), zones verdes i equipaments actuals sense qualificació.
2/ Programar la gestió urbanística per a l’adquisició de sòl per equipaments, habitatge i zones verdes.
3/ Blindar els equipaments actuals impossibilitant la seva privatització.

El Pla General Metropolità vigent, que data de 1976, no està actualitzat en profunditat i manté evidents contradiccions urbanístiques. La primera referència que tenim d’un Pla estratègic a la Dreta de l’Eixample, va ser el Pla de “Millores Dotacionals a l’Eixample”, esborrany d’intencions aprovat el 1998. La proposta partia de la constatació del dèficit d’espais lliures en funcionament a I’Eixample i de la manca d’actuacions per al desenvolupament de determinats sols qualificats d’espais lliures claus. Aquest Pla va donar alguns resultats però es va aturar, fonamentalment, per l’arribada de la crisi, les lleis de contenció de pressupostos de Maastricht i la dissolució de l’empresa municipal ProEixample SA. Tampoc el PLA FUTUR 2011, producte de la Mesura de Govern del Pla de Barris 2008, que ja evidenciava els dèficits actuals,  no va tenir major fortuna i no van arribar-se a materialitzar les inversions a la Dreta de l’Eixample.

L’informe tracta, entre diverses qüestions, les causes i les conseqüències de la problemàtica de l’habitatge, des de la introducció de diversos canvis legislatius de caràcter neoliberal a l’obertura del mercat de l’habitatge a societats d’inversió internacionals i als privilegis fiscals conseqüents, així com a factors que han transformat totalment la dinàmica de la ciutat i en especial els barris centrals. La xifra d’operacions de compra‐venda realitzades a tota la ciutat de Barcelona el 2016 va pujar fins a un total de 26.000 operacions.

L’Ajuntament de Barcelona, el 2016 va recaptar en concepte de plusvàlua la xifra rècord de 175 milions d’euros, amb un creixement exponencial des d’abans de la crisi (2007) del 66%, en el volum total de les transaccions immobiliàries, que dóna una taxa d’especulació urbanística del 7,3% anual. El preu de compra de l’habitatge a la Dreta de l’Eixample el 2013 va passar dels 4.296€/m2 als 5.949€/m2 del 2016, amb un increment del 38,5%, és a dir una taxa d’increment anual del 12,8%.

L’espiral especulativa que detalla l’informe, posa en perill el Patrimoni de l’Eixample, com és el cas del Taller Masriera entre altres exemples. Els canvis legislatius amb la introducció de les lleis de contenció pressupostària i reducció de la despesa pública, han acabat contaminant també a les mateixes administracions públiques, com és el cas de les subhastes convocades per la Generalitat de Catalunya de patrimoni modernista com era la Casa Bures, o la Tresoreria de la Seguretat Social, portant a subhasta equipaments públics com els antics jutjats de Ronda Sant Pere 41 i burlant allò que estableix la Llei 1/2006 i la Carta Municipal de Barcelona.

La Dreta de l’Eixample té els seus principals dèficits, si ho comparem amb els estàndards d’altres barris del mateix Eixample, és el cas en matèria de centres cívics, casals de barri, educació, esport, residències de gent gran, habitatges assistits, zones de vianants, parcs i zones verdes i  habitatge protegit, entre altres.

 

INFORME COMPLERT 2019_informe-equipaments-dreta-eixample-2019-complet