La Casa Orsola, un edifici símbol de la lluita veïnal contra l’especulació urbanística, ha estat finalment adquirit per l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Hàbitat3. Aquesta operació permetrà evitar els desnonaments dels actuals inquilins i transformar els habitatges lliures en pisos de lloguer assequible, gestionats amb criteris socials per Hàbitat3.
El cost de la compra ha estat de 9,2 milions d’euros, un 30% per sota del preu mitjà del mercat al barri de la Nova Esquerra de l’Eixample. Hàbitat3 tindrà el 51% de la propietat i s’encarregarà de la gestió dels 26 habitatges i 4 locals comercials de l’edifici, mentre que l’Ajuntament en controlarà el 49%. Aquesta fórmula de compra compartida redueix la inversió municipal necessària i permet recuperar habitatges per al parc públic.
A l’actualitat, la finca compta amb diverses situacions de lloguer: 7 pisos amb contractes indefinits, 7 amb lloguers de temporada, 5 amb contracte vigent, 5 en procés judicial i 2 buits. Quan finalitzin els lloguers de temporada, nou habitatges s’incorporaran al parc públic d’habitatge de la ciutat.
Victòria veïnal: “Hem guanyat a la Casa Orsola”
El Sindicat de Llogateres i la comunitat llogatera organitzada celebren aquesta adquisició com una victòria. “L’Albert Ollé volia fer fora els veïns; l’hem acabat fent fora a ell”, han publicat a les xarxes socials. Aquesta compra posa punt final a més de tres anys de lluita veïnal per evitar els desnonaments impulsats per Lioness Inversiones, el fons que pretenia buidar l’edifici per especular amb el preu dels pisos.
Malgrat la celebració, el Sindicat alerta del perill de desmantellar mesures clau com la reserva del 30% d’habitatge protegit per a noves construccions i grans rehabilitacions, una iniciativa que consideren imprescindible per evitar noves operacions especulatives.
Context: La Casa Orsola com a símbol de la lluita contra l’especulació
La Casa Orsola ha esdevingut un emblema de la lluita per l’habitatge a Barcelona. No és un cas aïllat: segons la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), més de 8.500 pisos a la ciutat estan immersos en processos d’especulació similars. A l’Eixample, es calcula que hi ha prop de 200 edificis en procés de gran rehabilitació per reconvertir-los en habitatges de luxe, sovint destinats a un mercat internacional, expulsant els veïns de sempre.
Aquest fenomen provoca l’encariment generalitzat dels lloguers, especialment als barris centrals, però també a zones perifèriques com Nou Barris o Sant Andreu, on el preu dels pisos es pot arribar a incrementar fins a un 90%.
Impuls al pla Viure per garantir l’habitatge assequible
L’adquisició de la Casa Orsola s’emmarca dins el pla Viure, una estratègia integral de l’Ajuntament per garantir l’accés a l’habitatge assequible. Entre les mesures del pla, destaca la construcció de 3.300 habitatges públics durant aquest mandat, amb la previsió d’arribar a 10.000 més en els pròxims anys.
El consistori també ha implementat mesures per regular el preu del lloguer, eliminar les llicències de pisos turístics i declarar la ciutat com a zona d’habitatge tensionat. Aquestes polítiques tenen com a objectiu augmentar l’oferta d’habitatge assequible i protegir els residents davant l’especulació immobiliària.
El debat sobre el futur de la reserva del 30%
La reserva del 30% d’habitatge protegit en noves construccions i grans rehabilitacions és una de les polítiques més controvertides i alhora clau per frenar la gentrificació. Mentre que el govern de Jaume Collboni considera que aquesta mesura està frenant la promoció de nova construcció, el moviment veïnal i experts com Jaime Palomera, de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona, denuncien que relaxar aquesta normativa podria desencadenar un nou cicle especulatiu.
Segons Palomera, la manca d’inspeccions i les reformes encobertes han permès als fons d’inversió esquivar la normativa, però desfer aquesta reserva suposaria “cargolar-se el darrer dic de contenció davant l’especulació”.
L’altra cara de la història
Abans de vendre la Casa Orsola, l’antic propietari Albert Ollé va escriure una carta oberta explicant el seu punt de vista sobre el conflicte amb els llogaters. En el text, titulat Els valors trepitjats: la meva veritat sobre la Casa Orsola, Ollé denunciava la “criminalització” que assegurava haver patit i lamentava haver de vendre l’edifici després de tres anys de tensió i desacords.
“Després de rebre tota mena d’insults i atacs, suposo que finalment acabaré venent la finca”, afirmava, advertint que un nou propietari podria no tenir el mateix interès en preservar el patrimoni modernista. També criticava la manca de diàleg directe amb alguns llogaters i qüestionava les polítiques d’habitatge que, segons ell, van agreujar la situació.
Un futur incert però amb esperança
La victòria de la Casa Orsola representa un triomf temporal en una batalla més gran per l’habitatge digne a Barcelona. Amb el II Congrés d’Habitatge de Catalunya previst per aquest cap de setmana, el moviment per l’habitatge busca enfortir la seva organització i estratègia conjunta per seguir plantant cara a l’especulació immobiliària i garantir que històries com la de Josep Torrent i la Casa Orsola no es tornin a repetir.
✊ Visca la Casa Orsola i força al moviment per l’habitatge!
