Veïnes, veïns, coneguts, eixamplines residents, eixamplins nouvinguts, gent de pas, comerciants del barri, joves i no tant joves que heu hagut de marxar, gent gran que hi porteu tota una vida, famílies que hi inicieu un nou projecte, treballadores públiques que feu funcionar el districte, amigues i amics, familiars, persones estimades i d’altres desconegudes, Marina Garcés, que ens has inspirat en aquesta introducció… A totes les persones que durant aquest cap de setmana passeu pels carrers de la Dreta de l’Eixample, bona Festa Major!

El dia 15 de març sorgia la proposta de fer-nos càrrec del pregó de la Festa Major d’enguany. Podeu imaginar-vos, quina responsabilitat! Cares d’estupefacció, d’entusiasme, d’emoció, d’espant… Normalment el pregó el fa una persona coneguda o un personatge públic. És tota una excepcionalitat que el faci un casal de joves. Però creiem que, potser, el nostre barri és tota una excepcionalitat. Trobem oportú que avui i al nostre barri, sigui així.

En el moment de pensar i escriure aquest pregó ens vam adonar de la nostra petitesa davant el barri i la seva llarga història, i no sabíem com enfocar-ho per estar a l’altura d’una responsabilitat com aquesta: potser perquè ens sentíem petites, massa joves, amb una visió massa reduïda o parcial del barri. Després de donar-hi voltes vam veure, però, que no és d’altura del que tracta un pregó, ni de masses formalismes segons la nostra manera d’entendre’l. Creiem que un pregó pot ser escrit des de qualsevols ulls que visquin la realitat i el dia a dia de la quadrícula que ens envolta i que entenguin el seu entramat des d’una mirada àmplia, participativa i veïnal. Des del carrer, vaja. No volem estar a l’altura del pregó, volem fer un pregó des de la nostra altura, des de la nostra mirada horitzontal de la Dreta de l’Eixample. I hem cregut que l’única manera de fer-ho és des de la sincera senzillesa de veure el barri des dels ulls del seu jovent.
Avui, per tant, donem el tret de sortida a dies de retrobament, de teixir xarxa veïnal i de dinamitzar el barri. Celebrem el moment de l’any d’ajuntar-nos i de retrobar-nos als espais més nostres. Dies de sortir al carrer en espais de festa, diversió i cultura….
Al cap i a la fi, espais col·lectius pels quals La Dreixa treballem cada dia.

El barri no és ni ha estat mai un tot homogeni que aculli una única manera de viure i de relacionar-se i, per tant, parlar de l’Eixample en singular és ignorar part de la seva realitat. Creiem que els carrers que ens han vist créixer (com és el cas de l’Ari, el Joan, el Quim o la Laia) o que ens hem fet casa nostra en etapes més avançades de la vida (com és el cas de l’Ivet, el Dídac o Núria), es mereixen un tracte que contempli la diversitat i reconegui la seva identitat heterogènia. És per això que avui no us parlarem de l’Eixample, així, en singular, sinó de LES DIFERENTS EIXAMPLES.
De Tetuan a Diagonal pujant per Sant Joan, de la Granja Vendrell al Jofama, de la parada de Girona a Verdaguer, del Zara de Passeig de Gràcia al Gucci d’uns carrers més amunt, se’ns fa evident que els comerços i les botigues són part de l’essència del nostre barri.
L’Eixample-franquícia, l’Eixample-empresa és la seu de cadenes i grans multinacionals amb la seva lògica impersonal i consumista. Des del Vivari, el 365, el Timesburg, l’HM, el Brandy… I així anar sumant fins a un nombre inassumible de comerços que esborren la vida d’aquesta quadrícula tan bonica, tan viva i tan nostra… que esborren la cara més propera del barri.

Tot i així, aquests carrers segueixen acollint, com han fet sempre, l’Eixample-treballadora, amable i propera del comerç de barri que omple la quadrícula de vida i que promou el sentiment de llar. Des d’anar a fer la cerveseta al bar de la cantonada (la birra de sempre, és clar) a acompanyar les nostres àvies i avis, mares i pares al mercat (comprem unes maduixes d’aquelles tan bones que tenen al Molins? Potser una mica de tall a la Filo?). Trobem complicitat i tranquil·litat en comprar el pa, les mitges o el diari a persones que han posat cos i ànima en el seu projecte i que respecten i creuen en aquest barri amb un dia a dia frenètic.

L’Eixample-mercaderia ofega aquesta vida de barri de la que parlem, posant cada cop més en evidència la necessitat d’espais de trobada lliures de vincles econòmics. On ens trobem les joves, la gent gran, els infants, si no és a un bar, restaurant o una botiga? Espais com el pati de la Sofia Barat o el parc de la Torre de les Aigües no tenen capacitat ni flexibilitat per acollir la vida comunitària de la Dreta de l’Eixample. Les joves volem crear, descobrir i trobar, sobretot trobar, l’Eixample-espai de vida. Imagineu-vos sentir: “Ei, a quina hora era l’assemblea d’Aragó 317?”, o bé “Laura, qui va guanyar la partida de botifarra a Masriera la setmana passada?”, “Ens trobem per petar la xerrada a la part peatonal del carrer Girona?”. Impensable, oi? Dia rere dia caminem carrers amunt, carrers avall, però ens costa sentir l’essència, la proximitat i la complicitat de la Dreta de l’Eixample. Això ens entristeix, però no ens desespera, perquè sabem que les persones hi som, i que les ganes de crear i obrir aquests espais de vida no s’aturen.

Volem ser, alhora, un barri que miri més a costat i costat i que reconegui, també, les Eixamples-invisibilitzades, com l’Eixample de les cuidadores, la dels manters o la de les treballadores de la llar, tant presents i assimilades en el nostre dia a dia que se’ns passa per alt que venen al barri a fer feines precàries i racialitzades. Elles també són el barri. Volem combatre les opressions que ens envolten i que també són nostres, ser un barri conscient de les seves contradiccions i dels seus privilegis.

Rajoles florejades, pisos de sostres alts i llargs passadissos, façanes i balcons tant característics, interiors d’illa plens de vida (potser no tants com ens agradaria)… a totes ens captiva la història que han anat acumulant aquests carrers al llarg dels anys. Ens agrada que tothom pugui gaudir del modernisme tant nostre, però tampoc volem morir de fama. No volem ser el dormitori dels turistes i el circ de la ciutat… No volem ser l’Eixample-aparador.

Entre guiris, preus desorbitats i paelles precuinades, el jovent, i no només el jovent, hem de lluitar per trobar un lloc dins l’Eixample. I és que ignorar el fet que som el barri amb més pisos turístics i amb un dels lloguers més alts de la ciutat és deixar d’explicar una part de la realitat que ens afecta profundament. Encara que de vegades no ens ho sembli, l’Eixample-especuladora, o més ben dit, l’Eixample-especulada, també és la nostra: la dels desnonaments invisibles i la de les joves que han de marxar. Sabent, també, que la quadrícula acull una de les poblacions més envellides de Barcelona, volem fer front a aquesta lògica per seguir donant vida, continuïtat i relleu al barri.

Així doncs, per no perdre les arrels en un barri mogut per lògiques que no posen les persones al centre, necessitem espais on reunir-nos dins d’aquestes EIXAMPLES: espais que siguin de les veïnes on poder teixir la vida associativa d’un barri mancat de dinamització i apoderament col·lectiu.
Aprofitem, també, per reivindicar aquests carrers que acullen la Festa Major com a espais lliures de sexisme i de violència masclista. Hereves d’un urbanisme fet per homes que massa sovint es mira el melic, volem construir l’Eixample-feminista, lliure i segura.

Aquest pregó de vivències, mancances i reivindicacions és, com dèiem al principi, un pregó excepcional. En primer lloc, perquè no som ni un personatge públic ni una persona famosa, sinó que som La Dreixa, un casal de joves que va obtenir el suport de la resta d’entitats per fer aquest pregó però que avui, per exemple, encara no tenim un espai on reunir-nos i créixer al barri. En segon lloc, perquè tot i voler seguir construint la quadrícula entre totes i avui ser les joves que tenim la sort de fer el pregó de Festa Major, d’aquí 5 o 10 anys ja no el podrem fer. Perquè haurem hagut de marxar i ja no serem veïnes de la Dreta de l’Eixample.

Al llarg d’aquest pregó us hem parlat de les EIXAMPLES DIVERSES que veiem quan les joves mirem el barri. Volem cuidar-les per anar teixir poc a poc la quadrícula que volem. Totes elles conformen un entramat complex, ple de contrastos i amb moltes persones amb ganes de no perdre el que la Dreta de l’Eixample ens ha donat i ens dóna dia rere a dia. Aprofitem, doncs, aquests dies de Festa Major per ajuntar-nos, retrobar-nos i seguir donant moviment a una barri que no s’atura tot i les dificultats. Un cop més, i per acabar, a totes les persones que durant aquest cap de setmana passeu pels carrers de la Dreta de l’Eixample, bona Festa Major!