Des de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Dreta de l’Eixample, hem dedicat les últimes setmanes a donar visibilitat als casos d’especulació immobiliària que afecten greument el nostre barri. Cada dilluns hem destacat una situació concreta, posant el focus en com aquestes pràctiques destrueixen el teixit social i expulsen el veïnat. Aquesta setmana volem fer un repàs de tots aquests casos perquè no caiguin en l’oblit.
1. Diputació 333: Quan els balcons parlen per si sols
La finca de Diputació 333, venuda el 2000 a una immobiliària, exemplifica l’especulació immobiliària a Barcelona: després de la mort de la usufructuària, l’empresa va començar a desallotjar els residents, cancel·lant contractes i tapiant pisos i balcons des del 2021 per buidar l’edifici i revaloritzar-lo. Tot i la retirada recent del tapiat per part de l’Ajuntament, només queden quatre veïns resistint en un bloc envoltat de pisos buits o tapiats, mentre els comerços tanquen i el xamfrà sembla destinat a convertir-se en habitatges de luxe per al mercat internacional. Aquest cas reflecteix el creixent impacte de la inversió especulativa a Barcelona, líder a l’Estat en concessions de Golden Visa amb 7.561 permisos entre 2014 i 2023. Llegeix més aquí.
2. Pau Claris: L’especulació expulsa el veïnat
La finca de Pau Claris 115 va ser adquirida el 2021 pel fons inversor GLOBAL ULMO SL, que va iniciar una operació de buidatge per transformar l’edifici en habitatges de luxe. Aquesta operació va incloure pressions legals i mobbing immobiliari contra l’última família amb contracte antic, amb seguiments i vigilàncies, mentre l’edifici es reformava sense llicències d’obra major per evitar la Norma del 30% d’habitatge protegit. Malgrat una sentència favorable als llogaters l’abril de 2024, la propietat es va dividir horitzontalment i els pisos van ser comercialitzats per LUCAS FOX, una SOCIMI exempta d’impostos, a preus astronòmics destinats a compradors estrangers d’alt poder adquisitiu. A finals de 2024, ja s’havien venut 6 pisos, alguns dels quals es destinen al lloguer de temporada, en un exemple paradigmàtic de gentrificació i especulació immobiliària. Llegeix més aquí.
3. Consell de Cent 403: L’expulsió d’un geriàtric
16 avis i 12 treballadors de la Residència Rosa Franch, ubicada a Consell de Cent 403, seran desallotjats el juliol de 2025 per convertir l’espai en un pis de luxe. Aquesta residència, gestionada per l’Associació Les Saleses des de 1978, és un model sense afany de lucre reconegut per la Conselleria de Drets Socials, però sense suport real per garantir la reubicació dels usuaris. La finca, adquirida pel fons inversor Optimum RE Spain Socimi SA, segueix el patró d’especulació habitual: comprar, buidar, dividir en propietats horitzontals i vendre al mercat internacional. Ja s’hi han venut pisos per 1,39 milions d’euros, mentre el barri es transforma en un parc temàtic per a turistes i expats, amb greus conseqüències socials i comunitàries. L’Eixample està perdent la seva identitat com a espai de vida per als seus veïns. Llegeix més aquí.
4. Consell de Cent 381: Buidatge de veïnes
El mes de novembre, els veïns de Consell de Cent 381 van alertar de les obres que s’hi realitzaven sense llicència d’obres majors, ocupant l’espai públic i incomplint la normativa vigent. Les obres, que suposaven una Gran Rehabilitació, haurien requerit una llicència específica, la declaració de residents (ORPIMO) i l’aplicació de la MPGM que obliga a destinar el 30% de l’edifici a habitatge assequible. La finca, propietat de “BERNAT FAMILY OFFICE S.L.”, antiga família propietària de “Chupa-chups” i actualment inversora en SICAVS amb beneficis fiscals, consta de 12 pisos valorats fins a 812.000 € cadascun, i ja ha reconvertit els baixos en un brunch per a turistes. Aquest cas exemplifica com l’especulació segueix transformant l’Eixample al servei del mercat immobiliari de luxe. Llegeix més aquí.
5. Bruc 84-86: Un nou xamfrà especulatiu
El març passat, els veïns de Consell de Cent van alertar que l’edifici de Bruc 84-86, un xamfrà emblemàtic de l’arquitecte Enric Sagnier, havia estat comprat pel fons inversor DAWOOMART SL, que ja estava buidant pisos per convertir-los en lloguers de temporada gestionats per Silver Door Apartments, una operadora nord-americana. Aquests habitatges, destinats a estades de més de 14 nits, no tenen llicència turística i s’acullen al buit legal del lloguer de temporada, una modalitat utilitzada per operadors com Airbnb per esquivar la Regulació de preus del lloguer de la Llei del Dret a l’Habitatge de 2023 i el PEUAT, que limita llits turístics. Tot i que alguns veïns resisteixen, l’objectiu és expulsar-los per transformar el bloc en allotjaments d’alta gamma, mostrant com l’especulació destrueix l’habitatge veïnal a Barcelona. Aquest mercat sense regulació segueix bloquejat al Parlament pels partits conservadors. Llegeix més aquí.
6. Mallorca 243: El desallotjament silenciós
La finca del carrer Mallorca 243, adquirida recentment per un fons voltor i un inversor, exemplifica la pressió immobiliària que expulsa els veïns del barri. Aquesta finca de 15 habitatges, amb manteniment insuficient i sense inspeccions tècniques, ha estat anunciada a portals immobiliaris per preus desorbitats, com un àtic que, després de cinc anys buit, es ven per 2,6 milions d’euros. Els veïns, liderats per Gemma Tramullas i amb el suport del Sindicat d’Inquilines, reclamen a l’Ajuntament que investigui el procés de venda, revisi les llicències d’obres i exerceixi el dret de tanteig i retracte. Amb 44.000 veïns i 33.000 places turístiques o de luxe a la Dreta de l’Eixample, l’AVVDE alerta que l’especulació immobiliària i la manca de regulació d’apartaments de luxe estan transformant el barri en un espai inaccessible per als residents. Reformes fiscals i noves mesures, com impostos locals sobre el dret de vol, són imprescindibles per protegir la població i evitar la desaparició del veïnat. Llegeix més aquí.
7. Roger de Llúria 47: Un nou cas al barri
La finca del carrer Roger de Llúria 47 exemplifica l’especulació immobiliària que afecta el barri, amb la seva transformació en un hotel de luxe després de ser buidada de residents. Propietat de ROGER DE LLURIA 47 SL fins al 2024, l’edifici va ser adquirit pel fons d’inversió AXA Partners Real Estate Fund, que hi invertirà 9 milions d’euros, aprofitant una llicència hotelera preexistent. Aquest fons, format per inversors de perfil alt, aposta per projectes en zones primes i confia que el nou govern municipal flexibilitzi normatives com el PEUAT i la del 30% d’habitatge protegit. Des del maig de 2024, els comerços de la planta baixa han estat desallotjats i s’han iniciat obres d’enderroc interiors de manera discreta, sense llicència d’obres majors visible. El cas evidencia la falta de control en grans rehabilitacions i el risc que suposa la relaxació de les normatives per al futur del veïnat. Llegeix més aquí.
Aquests casos no són fets aïllats, sinó part d’un problema sistèmic que afecta greument el barri. Continuarem lluitant per denunciar aquestes pràctiques i protegir el nostre teixit social. Si voleu sumar-vos a les nostres accions, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres!
Per mantenir-vos al dia sobre aquesta i altres notícies rellevants al barri, us animem a seguir-nos a Bluesky, X, Telegram o Facebook o visitar la nostra web regularment.
Associar-se a l’AVVDE és fonamental per donar suport a la lluita contra l’especulació i defensar la qualitat de vida veïnal al barri.
